JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI. HISTÒRIA EN PEDRA


450_x_logo_jep_2013Un altre cop setembre, i tornem a organitzar un recorregut per visitar una petita part del patrimoni arquitectònic del Segrià, dins de les Jornades Europees del Patrimoni. L’any passat vam passejar-nos per les esglésies romàniques de la nostra comarca. Aquest any hem decidit fer una passa en rera en el temps i fixar-nos en alguns dels jaciments arqueològics que es troben a la Comarca, en aquest cas en la zona del Baix Segre. No són tots, però són una de les rutes possibles per visitar el patrimoni segrianenc.

Gebut (Soses), situat en el marge dret del Segre, és el més emblemàtic dels poblats ibèrics de la comarca del Segrià perquè és l’únic que avui dia permet observar una planta gairebé completa.

Gebut Soses

Gebut, poblat

Dos problemes, però, dificulten la seva comprensió: una excavació antiga (1941) i la desatenció patrimonial (precària consolidació, matolls i manca de senyalitzacions). Tot i això, és possible veure la distribució de carrers, clavegueram, una plaça amb cisterna i vivendes. Pertany als períodes ple (ss. IV-III aC) i iberoromà (ss. II-I aC). És també un bon punt per copsar el control de la vall que exercien els jaciments ilergets de rang mitjà.

Visita a càrrec d’Ignasi Garcés Estalló, arqueòleg, professor de la Universitat de Barcelona

000285001

Castell d’Aitona. Generalitat de Catalunya. Pat.map


El castell d’Aitona
:
El procés d’expansió feudal del s.XII va comportar l’assentament de la família Montcada en terres lleidatanes, adquirint el domini sobre Aitona i establint aquesta vila com a capitalitat de la seva baronia. Els Montcada hi construiran un recinte fortificat imponent format pel recinte jussà, el sobirà, l’església parroquial i un hospital. Al segle XVI, aquest perdrà tot la seva rellevància en favor d’un nou palau que edificaran a Seròs. Les vicissituds històriques faran que el castell d’Aitona acabi essent desmuntat pedra a pedra per la construcció de la nova església parroquial de Sant Antolí.

Visita a càrrec de Marta Monjo Gallego arqueòloga del Departament de Cultura. Servei Territorial de Lleida

Detall de columna en temple paleocristià de Bovalar. CECS

El jaciment de Bovalar, a Seròs, situat en el marge esquerre del Segre, és el més important conjunt visigòtic de Catalunya. Presenta dues parts diferenciades les restes d’una església que correspon a una tipologia dels temps romans paleocristians y un assentament rural al seu voltant. El temple  és d’estructura rectangular, amb planta basilical, de tres naus, amb capçalera de fons recte i espai tripartit, amb un àmbit baptismal als peus de l’església en el que destacava el baptisteri. Al voltant de l’església hi trobem la necròpoli que envaeix l’interior del temple. A redós de l’església hi ha les restes d’un poblat format per una sèrie de cases, generalment amb tres cambres; les excavacions van posar de manifest que a la cambra principal hi havia la llar de foc, els estris de cuina, hi solia haver una sitja i també es guardaven les eines del camp i els objectes més valuosos.

L’inici del conjunt es pot situar en la segona meitat  del segle V dC i va estar en funcionament  fins al segle VIII, en que quedà arrasat per un incendi.

Visita a càrrec de Francesc Tuset Bertran, arqueòleg, professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

Avinganya, també a Seròs, es troba al marge dret del Segre i podrem apreciar diferents fases històriques: des del primer assentament durant l’edat del bronze (c. 1500 aC) fins a la instal·lació agropecuària d’origen andalusí que passa a mans cristianes a partir de1149. Es converteix en  la primera casa trinitària fundada a la Península Ibèrica en 1201 fins a 1236 que es converteix en femení, també el primer de la Península, i panteó de la família Montcada fins 1259, quan la recupera la comunitat masculina i conversió en noviciat fins a la desamortització de Mendizabal en 1835, que va anar seguida de la ruïna i l’espoli fins que el 1986 s’inicien els treballs de recuperació i la investigació històrica que va culminaren en la inauguració del Centre d’Arqueologia d’Avinganya en 1997.

Avinganya-Montmaneu

Vista general d’Avinganya i de la muntanya de Montmeneu. Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Visita a càrrec de Joan Ramon Gonzàlez, responsable del Servei d’Arquelogia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Com l’any passat l’activitat és gratuita i la inscripció la podeu fer al correu del cec.segria@gmail.com dient quants veniu i si us voleu quedar a dinar. El lloc del dinar està per determinar.

La cita és el 28 de setembre.

El punt de trobada: la plaça de l’església de Soses a les 10h.

Farem el recorregut d’un a l’altre punt en els cotxes particulars i tenim previst que finalitzarà cap a les 14h.

Si consulteu el programa general ens trobareu.

JEP-2013 (1)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s