Amb aquesta entrada iniciem una sèrie en la que publicarem els resums de les comunicacions presentades en les PRIMERES JORNADES D’ESTUDIS SOBRE EL SEGRIÀ. Aquesta sèrie de resums és un avançament de la futura publicació de les comunicacions completes i ens permetrà comprovar la transversalitat i diversitat dels camps temàtics que van ser tractats.
En el context de la Guerra dels dos Peres, que enfrontà Castella i Aragó, la ciutat de Lleida cal que repari les seues muralles i fossats. El motiu és la vinguda d’exèrcits de mercenaris procedents de França, contractats per Pere III el Cerimoniós i els seus aliats per lluitar contra Pere I de Castella. Malgrat la necessitat de reparar unes fortificacions malmeses i inservibles davant de qualsevol d’atac, les dificultats econòmiques de la ciutat de Lleida fan que les obres es desenvolupin amb dificultat i es trigui en complir els terminis fixats pels rei. Els períodes d’inactivitat constructiva s’alternen amb d’altres durant els quals es realitzen moltes reparacions en resposta a les notícies que arriben sobre els mercenaris que s’acosten a la ciutat. Les diferents situacions de perill imminent activen les alarmes en diverses ocasions la qual cosa fa que, finalment, s’aconsegueixi disposar d’un recinte interior reparat, aquell que es troba encerclat per les muralles velles, i es pugui començar a obrar en les muralles noves que envoltaven la ciutat dibuixant un perímetre exterior molt més gran. La informació del desenvolupament de les obres que la ciutat de Lleida dugué a terme entre 1366 i 1367 ha estat extreta del Llibre de Consells corresponent a aquests dos anys i que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida.
Noemí Riudor i Garcia
“Restes de la muralla del segle XIV conservades al carrer Anselm Clavé”, Fotografia Ajuntament de Lleida
