El procés d’expansió feudal de començament del segle XII va comportar la vertebració del territori de la part central del curs mig del Segre i de la plana que s’estenia a l’entorn del principal nucli habitat, la ciutat de Lleida. A redós d’aquesta iniciativa comtal el grup familiar dels Montcada adquirirà el domini sobre Aitona, establint-s’hi i escollint aquest indret com el referent de l’articulació d’aquesta baronia.
El castell esdevindrà el recinte fortificat imponent sobre el que s’ordenà el seu domini fins al segle XVI, moment en què aquest perdrà tot la seva rellevància tant militar, social com econòmica, en favor del nou palau que els Montcada edificaran a la veïna població de Seròs.
Els resultats què, fins a la data, han aportat les campanyes d’excavació arqueològica al conjunt del recinte del castell ha possibilitat la localització dels vestigis materials de les principals dependències que el conformaven. D’entre les que cal fer esment del fossat defensiu, la rampa original d’accés al recinte sobirà o la planta de l’església medieval associada aquest conjunt fortificat.
Les vicissituds històriques del segles venidors comportaran que l’esveltesa de les línies de l’antic castell dels Montcada d’Aitona acabés sent desmuntat pedra a pedra per la construcció de la nova església parroquial de la població. Amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement i els motius que portaren als Montcada a construir un majestuós castell gòtic per desprès deixar-lo a la seva sort, son els que s’analitzen en el present treball. Dades què, no tant sols han de permetre contextualitzar les pautes d’aquest model d’assentament feudal i de domini sobre el territori sinó, què, a la vegada, han de permeté aportar noves dades sobre la senyoria dels Montcada sobre aquesta part central del Segrià.
Marta MONJO GALLEGO
Isidre PASTOR BATALLA
Foto CECS. Autor: Eduard Trepat. JEP2013 – 30/09/2014
centrestudiscomarcalsegria.wordpress.com 