Sòls forestals de Torrebesses i les seves relacions amb la presència de diferents espècies vegetals


Els estudis de sòls del Segrià s’han centrat en els de les àrees agrícoles, per la qual cosa disposem de poca informació sobre les característiques dels sòls forestals. En aquest treball es presenten els resultats de l’estudi dels sòls forestals del terme de Torrebesses, així com una primera aproximació a les seves relacions amb la presència de les principals espècies vegetals.S’han estudiat 18 perfils de sòls distribuïts entre les principals formes del relleu, plataformes  i vessants, de solana i obaga, protegides amb mur de pedra seca o no. Als mateixos llocs s’han descrit les principals espècies vegetals presents , i en el seu cas, s’han inventariat les masses arbrades, mesurant alçades i diàmetres dels peus inventariables.

Climàticament, la zona es caracteritza per un règim de temperatura tèrmic, i per un règim d’humitat arídic en el cas de sòls amb una capacitat de retenció d’aigua disponible (CRAD) inferior a 45 mm, i per un règim xéricen el cas dels sòls amb una CRAD superior a aquest valor.Els sòls d’aquestes zones forestals són Mollisòls (56% dels casos), Inceptisòls (22%), i Entisòls (22%), i presenten textures principalment franc-llimoses o franques, continguts de carbonat càlcic superiors al 40%,  són no-salins, i estan ben drenats.  Aquests sòls també es distingeixen perquè la fondària arrelable és significativament més gran (74 cm) a les obagues abancalades que als soleis (23 cm)  i plataformes (11 cm), i perquè el contingut de carboni orgànic és més gran a plataformes (5’5%) i obagues (5’1%) que als soleis (3’3%) i obagues abancalades (2’0%). S’han descrit quatre comunitats vegetals: boscos clars de Pinushalepensis (apareixen a les obagues; amb presència també de Quercusilex, Arbutusunedo, Juniperusphoenicea, Lonicera implexa, i Rhamnusalaternus), matollars arbrats amb P. halepensis (apareixen a obagues i obagues abancalades; amb presència també de Erica multiflora, Rosmarinusofficinalis, Olea europea, i Brachypodiumretusum), garrigues (apareixen a totes les unitats; amb Quercuscoccifera, Juniperusoxycedrus, Thymusvulgaris, i, només a les plataformes, Lygeumspartum), matollars de romaní (als soleis; amb presència també de Rhamnuslycioides, Globulariaalypum, T. vulgaris, i B. retusum). La distribució de les espècies es pot explicar, en una primera dimensió, per un gradient marcat pel dèficit d’humitat per un costat, i al que apareixen espècies com Lygeumspartum i Globulariaalypum, i per l’altre costat, on apareixen Thymelaeatinctoria i Teuchriumchamaedrys, pel gruix de l’horitzó A del sòl i per l’altitud.

La distribució de la vegetació a les zones forestals de Torrebesses respon, per tant, a la intensitat del dèficit hídric que pateix i al grau de degradació dels sòls.

Arnau Urrea, José Ramón Olarieta, Rafael Rodríguez-Ochoa Dept. Medi Ambient i Ciències del Sòl. Universitat de Lleida

Presentación de PowerPoint

Mostres de sols forestals

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s