Segriaterciarització i globalització: Un canvi de paradigma econòmic. Des de 1980 ençà


prova_eduard_morell
L’any 1980 es va publicar el llibre Economia del Segrià, desenvolupament agrícola i desequilibris sectorials en el marc de la col·lecció d’economies comarcals de la Caixa d’Estalvis de Catalunya. Els economistes Ramon Morell i Xavier Maurel i el geògraf Ignasi Aldomà van dibuixar quina era la realitat econòmica de la comarca del Segrià en aquella època i quina havia estat la seva evolució. Les conclusions de la publicació ja parlaven d’una globalització necessària i orientaven cap a una industrialització per “salvar” l’economia del Segrià. Ho podem llegir en aquest extracte de la publicació:
“… En resum, fins avui l’agricultura ha estat capaç de generar tots aquests factors externs que hem comentat i ha possibilitat, sobretot, de generar un augment demogràfic a la ciutat, especialment a partir del 1960, ben important. És curiós de constatar com els augments percentuals de població a Lleida ciutat en els períodes 1940-1970 i 1960-1970 són mes forts que a Barcelona i que al Barcelonès i tot. En el primer d’aquests períodes, la població de Lleida creix en un 119,18%, Barcelona en un 61,41% i el Barcelonès en un 91,30%. Pel que fa al període 1960-1970, les xifres són 42,33%, 12,02% i 26,07%, respectivament.
Hom creu sincerament que l’agricultura ja no podrà mantenir aquestes externalitats positives. Es a dir, o hi ha un canvi en 1’estructura econòmica de la comarca, a base d’una expansió industrial, o 1’estancament del creixement del Segrià es imminent. Entenem, però, per damunt de tot, que aquest canvi de
1’estructura econòmica de Lleida s’ha d’analitzar i realitzar en funció de les necessitats i els canvis que s’han de donar, al nivell econòmic, a Catalunya. La Catalunya autonòmica que tots desitgem ha de tenir en compte, en primer lloc, els desequilibris que hi ha a les seves terres i afrontar-los sota una perspectiva global i interrelacionada. Això implica acceptar d’entrada que, si hi ha unes zones amb densitat mínima de població, es perquè n’hi ha unes altres amb una densitat excessiva i summament concentrades, i que, si hi ha unes comarques amb inversions per sobre d’un punt òptim que generen clares deseconomies socials, n’hi ha unes altres amb una infrautilitzaci6 del seu capital i els seus recursos.
Els problemes són conjunts i no aïllats, i per tant tota política correctora suposa, en principi, una òptica catalana. Industrialitzar Lleida significa, per exemple, descongestionar Barcelona. La dialèctica Catalunya rica-Catalunya pobra, només la podem trencar amb unes polítiques d’àmbit globalitzador que entenguin el territori de Catalunya com una unitat d’acció.”…
Al 1980 la pràctica totalitat dels municipis de la comarca (que encara incloïa Mollerussa i altres municipis de l’actual Pla d’Urgell) tenia com a especialització econòmica dominant el sector primari. En l’actualitat, només els municipis dels Segrià Sud mantenen el sector primari com a dominant en la seva economia. La resta ha patit un procés de terciarització important i han passat a tenir la seva economia dominada pel sector serveis. S’han acomplert les orientacions que apuntava la publicació? El Segrià s’ha Industrialitzat com calia o els sector terciari ha passat al davant? La dialèctica Catalunya pobra – Catalunya rica s’ha trencat? Una pila d’anys desprès de la publicació del llibre estem en disposició de comprovar com a canviat l’economia de la nostra comarca. Ho farem de la mà d’en Ramon Morell el dia 26 de febrer a la Universitat de Lleida.
Eduard Trepat.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s