El poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió


congres2014IX Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, va tenir lloc els dies 21 i 22 de febrer de 2014 a l’Antiga Biblioteca de la Universitat de Cervera entorn del tema “Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana”. Emmarcat en els actes del tricentenari dels fets de 1714, el congrés ha posat en comú la recerca feta des de la perspectiva del món local sobre la ruptura que va significar les Noves Plantes allà on van ser aplicades, i sobre la transcendència de les transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que van viure i protagonitzar al llarg del segle XVIII les successives generacions de persones que habitaren el conjunt dels territoris de parla catalana.

Les sessions es van dividir en quatre àmbits: sistema polític i elits locals, que va tractar sobre el règim municipal, les hisendes locals i la fiscalitat; una economia en transformació, que va abordar les especialitzacions productives, les xarxes comercials i les dinàmiques gremials; transformacions socials i conflictivitat, dedicat a la mobilitat social, les xarxes de relació familiar i els espais de sociabilitat, i cultura popular i renovació de les idees, que es va centrar en la llengua, l’ensenyament i la producció científica i literària.

En el primer dels àmbits d’estudi esmentats es va incloure la comunicació del Quintí Casals El poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió de la què us presentem aquí el resum a l’espera de la publicació de les actes d’aquest interessant congrés:

En la present comunicació es fa una anàlisi del canvi per imposició que suposà la implantació del sistema municipal borbònic a l’Ajuntament de Lleida després de l’entrada de les tropes borbòniques i la promulgació del Decret de Nova Planta (1716). Fins aquell moment, el govern municipal de Lleida era la Paeria, típic sistema representatiu assembleari municipal de Catalunya en que tots els veïns de sexe masculí podien participar mitjançant la insaculació en el govern de la seva ciutat. Després de l’aplicació de la nova normativa municipal s’observa, que entre 1707 i 1766 el govern de la ciutat es reduí del Consell General de 50 membres i 4 paers de tots els grups socials de la ciutat en temps dels Àustria, a un corpus de 8 regidors més altres càrrecs estatals, tots pertanyents a la noblesa, de l’ajuntament borbònic. La finalitat del canvi, en últim terme, era reduir l’autonomia del poder municipal català per subjectar-lo al central i homogeneïtzar el sistema administratiu estatal.

Quintí Casals Bergés (Universitat de Lleida i Centre d’Estudis del Segrià)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s