Visita de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya


El passat dissabte 19 de setembre vàrem rebre la visita de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya, amb seu a Terrassa. Des de l’associació ens van demanar de refer la visita que vàrem organitzar en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni al setembre de 2014 que vàrem anomenar Fabricant l’entorn.

En primer lloc vàrem visitar l’antiga Colònia industrial d’Alcanís amb la col·laboració d’en Joan Català, historiador i gran coneixedor de l’evolució industrial del nucli de Rosselló. Tot seguit ens vam desplaçar cap a la Mata de Pinyana, al terme municipal d’Alguaire, on l’Eduard Antorn, arquitecte, en va explicar el seu projecte de final de carrera on proposa una rehabilitació de tot el complex de la Mata de Pinyana amb l’objectiu de convertir-la en un centre neuràlgic per als nuclis de l’entorn. Per acabar vàrem visitar el nucli d’Alfarràs. En Ramon Dalfó, arqueòleg nascut a la vila, ens va fer de guia per mostrar-nos des de fora la “fàbrica de baix” Viladés, i posteriorment la fàbrica Casals, dintre del barri d’Andaní, de la qual l’ajuntament té previst fer-ne una rehabilitació properament.

A més a més vàrem comptar amb la col·laboració d’en Josep Forns, que va contextualitzar la revolució industrial al nord del Segrià, aquest és un petit extracte:

Aquest itinerari està pensat per donar a conèixer l’únic exemple de la Catalunya occidental de patrimoni industrial del que se n’ha dit “les fàbriques de riu”, concentrat en un espai físic relativament proper. Es tracta de les colònies tèxtils i altres factories, com de paper i farineres, o de centrals elèctriques, establertes des de les dues darreres dècades del segle XIX al llarg del Segrià nord, aprofitant l’impuls de les aigües del canal de Pinyana.
L’establiment d’aquestes fàbriques dedicades bàsicament a la confecció de filats i teixits de cotó, en concret a Rosselló, Alguaire i Alfarràs, es va donar com alternativa a la manca de carbó de les indústries de la Catalunya litoral, a la saturació de les conques dels rius Llobregat i Ter, així com a l’atracció d’invertir en una área allunyada dels focus de la conflictivitat laboral.
Cal dir que la majoria d’aquestes indústries s’establiren en indrets on anteriorment hi havia hagut molins fariners, paperers, batans, moles d’esmolar, …, que ja feien ús dels salts d’aigua existents. La seva transformació va suposar l’arribada de noves tècniques de treball, els primers exemples d’obrerisme assalariat, sobretot femení, la introducció de noves idees socials o la posta al dia en el coneixement tecnològic mitjançant els enginyers, manyàs, electricistes, químics, etc.
L’impacte laboral a principis del segle XX fou important, l’enginyer J. Bayer calculava que les fàbriques de la zona donaven feina a unes 2000 persones.

Us deixem unes quantes fotografies:

DSC01130b

Foto: Josep Forns

 

DSC01146b

Foto: Josep Forns

DSC01141b

Foto: Josep Forns

DSC01149b

Foto: Josep Forns

DSC01162b

Foto: Josep Forns

DSC01163b

Foto: Josep Forns

DSC01176b

Foto: Josep Forns

DSC01223b

Foto: Josep Forns

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s