SORTIDA PRIMAVERA-ESTIU DEL CECS: DEL MONTMANEU A L’AIGUABARREIG SEGRE-CINCA. Crònica d’una visita anunciada


Són les 10 del matí de l’1 de juny de 2013. Una vintena de persones ens trobem davant de la Cooperativa del Camp de Maials. L’objectiu del dia és visitar dues unitats paisatgístiques ben diferenciades, el Montmaneu i l’aiguabarreig Segre-Cinca. Agafem els cotxes direcció La Granja d’Escarp i ens apropem al primer objectiu, el cim del Montmaneu.

Des del Montmaneu, territori de secà:

 En 15 minuts hem pujat al cim per un camí ben costerut. Val la pena, som dalt del cim més alt de la comarca del Segrià (495m), inscrit a la llista dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya. Situat entre les poblacions de Maials, La Granja d’Escarp i Mequinensa. El Cim del Montmaneu ens ofereix unes vistes excel·lents per poder observar el territori que ens envolta. A la llunyania es poden veure els Pirineus, al nord, els Ports i les Muntanyes de Prades, al sud, els Monegres, a l’oest i tota la plana de ponent, a l’est,  però a mida que anem apropant la mirada ens adonem que ens trobem en un espai força interessant.

Només arribar es destaca breument la importància geoestratègica del cim del Montmaneu en diversos episodis bèl·lics. Per citar-ne dos exemples s’explica que Juli Cèsar va organitzar els seus homes a la Batalla d’Ilerda des de dalt del cim del Montmaneu a l’any 50 AC. Molts més anys endavant, el Montmaneu va servir com a observatori a la Guerra Civil Espanyola, utilitzat tant per un bàndol com per l’altre.

Mapa: Mapa topogràfic de la zona el Montmaneu.

Mapa Montmeneu

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Geogràficament, el Montmaneu forma l’Espai d’Interès Natural (EIN) Tossals de Montmaneu de la xarxa PEIN de Catalunya, forma part de la Xarxa Natural 2000, és Zona Especial de Protecció d’Aus (ZEPA) i és un Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Ens trobem doncs en un punt del país ben protegit pel seu paisatge, de secà, la seva fauna i la seva flora i per la seva geologia. A més a més es troba envoltat per altres EIN com el d’Utxesa, Almatret o el del Aiguabarreig Segre-Cinca.

Mapa: Espais Protegits de la zona del Montmaneu i l’aiguabarreig Segre- Cinca

Mapa Espais protegits

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

El Montmaneu també forma part de la Unitat del Paisatge Costers de l’Ebre del Catàleg del Paisatge de les Terres de Lleida, que tot i no ser una figura de protecció si que remarca detalladament quina és la importància paisatgística d’aquest territori.

Pel que fa a la morfologia del terreny ens trobem en un espai esquerp format per petites serres com la de la Picarda o la de Maranyà que construeixen un terreny ondulat i, fins i tot, podríem dir que salvatge pel progressiu abandonament de l’agricultura de secà i la progressiva invasió del bosc que  hi és típic.

Geològicament és un espai molt interessant per dos motius: El primer és que El Montmaneu és un geòtop dels Espais d’Interès Geològic de Catalunya anomenat Successió Oligocena de Serra Picarda – Montmaneu. El motiu d’aquesta distinció són els seus afloraments al·luvials i lacustres disposats de manera successiva. Els materials que hi podem trobar són principalment roques sedimentàries com les calcàries, gresos (Pedra Sorrenca) i lutites (argila) i també amb presència de guix i lignit (carbó).

El lignit ens porta al segon motiu destacable geològicament de la zona. Eren típiques, a banda i banda del riu Segre les extraccions de carbó de lignit. Actualment aquesta activitat pràcticament ha desaparegut.

Degut al clima Mediterrani Subàrid de la zona la vegetació que podem trobar a l’entorn del Montmaneu és de caràcter mediterrani. Majoritàriament hi ha bosc de Pi Blanc barrejat amb màquia de Garric (semblant a l’Alzina però en forma d’arbust) i Arçot (arbust amb espines). El cim té un interès biogeogràfic ja que és dels pocs llocs a Catalunya que s’hi poden trobar espècies com l’Arboç o el Gitem.

Mapa: Ortofotomapa de la zona del Montmaneu

Ortofotomapa

Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

Pel que fa a l’agricultura podem trobar petites explotacions de cereals de secà i de fruits secs (ametllers, oliveres) que poc a poc, si no pateixen una transformació al regadiu, van quedant abandonats. Cal destacar les construccions de pedra seca que es poden observar arreu que facilitaven el conreu en zones de forta pendent i l’acumulació d’aigua de pluja.

La població de la zona està repartida en petits nuclis de població que no superen els 1.000 habitants i que està molt envellida. Maials, La Granja d’Escarp, Massalcoreig i Almatret pràcticament arriben al 25 % de persones amb més de 65 anys i algun d’ells el supera.

La limitació d’aigua de la zona, que al mateix temps ha limitat l’evolució de l’agricultura, ha provocat que aquesta activitat primària es vagi empobrint i que la població hagi marxat a treballar i viure a fora o que utilitzi els pobles com a dormitoris. Els pobles de la zona es troben en un moment d’estancament poblacional a la baixa, i poc a poc van perdent població que no es renova.

Per acabar la visita al Montmaneu es destaquen un parell d’idees que suposen dos contrastos territorials importants. La primera és la importància que té l’aigua per al desenvolupament econòmic del territori i la fina línia que suposa tenir-la o no tenir-la en abundància. Des del cim es pot veure, a escassos quilòmetres, l’abundància del regadiu. La segona és la possible contradicció que suposa el protegir una zona per la seva activitat de secà, pel seu paisatge i per l’agricultura que s’hi desenvolupa, però que al mateix temps el mateix territori no pot mantenir població resident.

Des de l’aiguabarreig, territori de regadiu:

Un cop acabada la visita al cim del Montmaneu baixem, agafem els cotxes i ens dirigim al segon objectiu del dia, l’aiguabarreig del riu Segre amb el riu Cinca. De camí ens aturem en dos punts per veure diferents afloraments de sediments al·luvials i lacustres i d’extracció de lignit.

Igual que el cim del Montmaneu, l’aiguabarreig és un EIN protegit pel seu ecosistema de ribera i la típica estructura de parcel·lari agrari, típic de l’horta tradicional. També forma part de la Unitat del Paisatge, Paisatge Fluvial del Segre.

Ens trobem ara en un paisatge pla, sense massa accidents geogràfics, idoni per l’activitat agrària intensiva pròpia dels territoris de regadiu. A l’entorn més proper del riu podem trobar la típica vegetació de ribera on hi destaquen els Albers i els Salzes com a arbres principals, el canyissar i un sota bosc molt frondós on hi podem trobar heures i esbarzers. L’aiguabarreig destaca per ser una zona de confluència d’espècies vegetals i animals que aprofiten la zona amb condicions favorables per la seva reproducció. És un connector de fauna i vegetació ben diversa i per tant un corredor biològic que facilita el trànsit de diferents espècies d’un lloc a un altre del territori. Les espècies animals més comunes poden ser, entre altres, la Cigonya blanca, el Camallargues, el Bernat pescaire, el Martinet blanc o el Milà negre. Com a mamífer hi podem destacar la llúdriga que només hi apareix a temporades, degut a les dificultat de pas provocades pels diferents embassaments.

Mapa: Ortofotomapa d’infraroigs. Contrast entre secà i regadiu.

Ortofotomapa infrarrojos Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.

La població que trobem a la zona està concentrada als nuclis de població de La Granja d’Escarp i Massalcoreig, els més propers a l’aiguabarreig , amb una població inferior als 1.000 habitants. L’impacte del regadiu també el veiem una mica més amunt del riu Segre, a les poblacions de Seròs, Soses i Aitona, en tota la zona el desenvolupament de l’agricultura de regadiu intensiva, sobretot de la fruita dolça, és pròsper. Aquests últims pobles tenen ya al voltant de 2.000 habitants. Tot i disposar d’aigua per l’agricultura les persones que treballen al sector primari cada any disminueix i la tendència poblacional, encara que menys que a les zones de secà, és a marxar per estudiar i treballar fora. Cada cop més, la petita explotació agrària es veu substituïda per grans empreses agràries que necessiten menys mà d’obra per fer rendibles les seves explotacions.

Un cop acabada la visita a l’aiguabarreig es dona la sortida per acabada després de gaudir d’un bon dinar a la Granja d’Escarp.

100_2973

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s